BENVINGUTS ELS TRENS

Representants del BLOC-Compromís en l'estació de Castelló
 dia de la inauguració del servei

 Ahir, en companya de representants municipal dels pobles afectats,  vaig poder estrenar els nous trens que paren a Torreblanca amb direcció a Castelló i València o a Vinaròs. La veritat és que cal estar contents de tindre una freqüència de trens que ja fa possible la seua utilització per tota la gent de Torreblanca. Aquest horari ens permetrà arribar, en menys de mitja hora, a Castelló per anar al metge, de compres o simplement a visitar les amistats, però també permetrà usar el tren a aquelles persones que van diàriament cap al nord o al sud a treballar, o possibilitarà que els estudiants universitaris del nostre poble no tinguen que llogar un pis en Castelló amb el cost suplementari que això significa. Per tot això estem contents i donem la benvinguda als trens.

Però que els trens que arriben avui no amaguen la injustícia que hem patit durant molts, moltíssims anys. Des de que vaig ingressar a la militància del partit, que aleshores tenia el nom d’Unitat del Poble Valencià, ja va ser una constant la petició de l’augment del servei de trens entre Castelló i Vinaròs; la primera legislatura que vaig ser regidor en Torreblanca ja vam presentar una moció demanant la creació del serveis de rodalies entre Castelló i Vinaròs; en la legislatura 1995-1999, essent alcalde de Torreblanca,  vam aprovar una altra moció en aquest mateix sentit, que es va trametre i a la que ens van contestar que la utilització del tren  per les persones de Torreblanca  no permetia eixes millores; essent diputat provincial també vaig presentar propostes similars i, lògicament en els vuit anys de diputat de Compromís a les Corts Valencianes, en tots els pressupostos va haver una esmena reclamant el servei de rodalies a part de presentar diverses Proposicions No de Llei, aconseguint que alguna d’elles  s’aprovés. Malgrat tot, aquestes propostes mai vam tindre cap contestació positiva, mai havien diners per a donar aquest servei que, per cert, si vivies al sud de Castelló sí que tenies, però el habitants del nord no; érem de segona categoria això de manera independent de si governava el PSOE o el PP, tots dos feien el mateix.

No content amb aquesta situació vaig emprendre un projecte personal: fer un estudi que aclarés si el que estàvem demanant era viable o no  i el vaig fer, vaig buscar les dades de les memòries de RENFE, vaig calcular costos, vaig comparar amb la línia de rodalies Castelló- València, vaig treure els habitants de les poblacions amb estació i calcular els percentatges d’utilització mitjana comparats amb altres línies, teníem en compte els hospitals de Vinaròs i Castelló, treballadors i visites mèdiques, els estudiants de l’UJI, els desplaçaments diaris per treball. La conclusió va ser que la línia de rodalies Castelló-Vinaròs era rendible no sols socialment sinó també econòmicament. L’informe va ser presentat a premsa primer a Vinaròs i després a Castelló (https://www.vilaweb.cat/noticia/3965836/20111228/panella-portara-congres-debat-trens-rodalia-maestrat.html) i ningú va replicar, ningú  va negar que fos possible i, com sempre, tampoc ningú va donar una passa.

En tots aquest anys el que vaig comprovar és que el PP defenia la creació de la línia de rodalies quan estava a l’oposició però no feia res quan governava, exactament el mateix que feia el PSOE, l’opinió del qual també depenia de si estava en govern o a l’oposició. Aquesta apreciació va fer que afirmarà davant la premsa que, atenent aquesta situació, no tindríem trens fins que el dos estarien a l’oposició. Avui he de reconéixer que em vaig enganyar, ha sigut suficient que el PSOE necessite per  a governar el recolzament de Compromís.

També vaig fer una altra afirmació que avui recordaré, “no tindrem trens mentre l’autopista siga de peatge”; el que és una bona notícia, si jo tenia raó i han posat trens és perquè no es prorrogarà la concessió de l’autopista. Esperem que així siga.

Al final hem aconseguit, no la línia de rodalies que ens portaria millor preus, però si una freqüència de trens que ens permet la seua utilització habitual, però compte, en un anys es farà una revisió i que seguisca el servei dependrà de la seua utilització, ara cal  que tots els ajuntament s’impliquen en la incentivació de la utilització del  tren, hi ha arguments econòmics, de rapidesa  i també ecològics per fer-ho,  i col·laborar en què aquest servei es prorrogue indefinidament.

Per tot això siguen benvinguts els trens.

POR EL BIEN DE ESPAÑA

En aquest moment, en el Congrés dels Diputats s’està debatint la investidura de Rajoy, ja sabem que van a nomenar-lo President; al PSOE no li importa massa que haja sigut el President d’un partit imputat per corrupció, sobre el que es presumeix un delicte electoral amb  el qual hauria pogut guanyar les eleccions;  no l’importa tampoc les mesures legislatives que ha pres en contra dels treballadors i a favor dels més poderosos, principalment el poder financer; no és que al PSOE no l’importa sinó que moltes vegades ha col·laborat en l’aprovació d’aquestes mesures legislatives.

La millor justificació que han trobat és eixa tant utilitzada quan els motius no convé fer-los púbics de “por el bien de España”, una justificació que val, per això de inconcreta, per a tot (Tejero va dur endavant el cop d’estat del 23 F “por el bien de España” i també Franco va  encapçalar la sedició militar que va ser Alzamiento Nacional “por el bien de España”). Però España és molt diversa està formada per persones; són banquers, polítics professionals, empresaris de grans empreses, xicotets empresaris, autònoms d’empreses familiars i de vegades d’un sol treballador,  funcionaris, obrers,... I amb interessos contraposats per definició. Per al bé de quins d’ells es regala el poder a Rajoy? Això no ho aclareix ningú.

La difícil justificació que té el PSOE queda evident en el debat paral·lel al del Congrés, que hi ha a la xarxa on molt freqüentment, davant la falta d’altre argument,  els soocialistes acaben dient que el temps deixarà vore qui té la raó, efectivament només poden que demanar temps, i fent un símil futbolístic direm que quan un equip demana temps és que la cosa està molt malament.

Per una altra part també diuen que el posen de President però que ells van a condicionar el govern. I jo em pregunte amb quina força? El PSOE té pànic a unes eleccions en un moment en que està profundament dividit a nivell intern i en el que persones que tota la vida l’han votat sense ni tant sols plantejar-se la possibilitat de votar una altre, afirmen avui que no els tornaran a votar mai més. En aquesta situació serà el PP qui decidisca fins a on es va a deixar pressionar. Si es pretén pressionar a Rajoy més del que el PP estiga disposat a permetre, serà aquest qui els amenaçarà amb convocar noves eleccions, i en eixe moment assumint el paper de víctima, “no em permeten governar”, dirà Rajoy i repetiran unànimement tots els seus diputats i diputades, totes les seues afiliades i afiliats, es mostraran com a víctimes, i ara sí, una altra vegada, POR EL BIEN DE ESPAÑA, El PSOE no va a permetre unes eleccions mentre no solucione el seu problema de divisió interna i Rajoy ho sap.

La finalitat del socialistes és allunyar-se del govern i de propostes difíciles a les que haurien de fer front en la situació actual tenint  davant seu una ciutadania farta de que es prenguen mesures que l’empobreix cada vegada més. Mentrestant convocaran un congrés, intentaran fabricar un nou lideratge i allí s’enfrontaran, si arriben junts, dues faccions: la que respon als interessos dels barons, ancorats en la constitució de la transició, i la renovadora, que haurà d’aclarir quin és el seu programa diferencial. Serà difícil eixir units d’ahí. El propòsit de, en un parell d’anys, passat el congres,  rebentar el govern del PP i anar a eleccions estarà en funció del resultat i les expectatives de vot.

Mentre, l’únic que podem dir és que s’han posat en un terreny que no els augura res bo, i si no miren el PSD en Alemanya, el 2005 va donar el govern a Merkel amb una “gran coalició” i el 2016, encara segueix governant.

I si prenen com a exemple el PASOK en Grècia, encara és més espectacular: en 2009 dóna el govern a la dreta  i ha quedat totalment desplaçat per Syriza; allí el partit socialista ha passat d‘un 44 % de vot i 160 diputats al 6% de sufragis i 17 diputats. El panorama a l’estat no és massa diferent, a l’igual que a Grècia ací hi ha forces noves d’esquerra, com Compromís al País Valencià i Podemos a la resta de l’Estat, que han ocupat el lloc que ha deixat lliure el PSOE, i estan obtenint cada vegada més la confiança de les persones treballadores que veuen com progressivament augmenten els problemes per arribar a final de més,  també de jovens estudiants o graduats que no troben lloc per treballar, o persones jubilades que han de mantindre fills i néts amb la seua pensió.

No era moment oportú per a deixar orfes a totes aquestes persones i per això altres han ocupat el lloc que ha abandonat el PSOE.