POR EL BIEN DE ESPAÑA

En aquest moment, en el Congrés dels Diputats s’està debatint la investidura de Rajoy, ja sabem que van a nomenar-lo President; al PSOE no li importa massa que haja sigut el President d’un partit imputat per corrupció, sobre el que es presumeix un delicte electoral amb  el qual hauria pogut guanyar les eleccions;  no l’importa tampoc les mesures legislatives que ha pres en contra dels treballadors i a favor dels més poderosos, principalment el poder financer; no és que al PSOE no l’importa sinó que moltes vegades ha col·laborat en l’aprovació d’aquestes mesures legislatives.

La millor justificació que han trobat és eixa tant utilitzada quan els motius no convé fer-los púbics de “por el bien de España”, una justificació que val, per això de inconcreta, per a tot (Tejero va dur endavant el cop d’estat del 23 F “por el bien de España” i també Franco va  encapçalar la sedició militar que va ser Alzamiento Nacional “por el bien de España”). Però España és molt diversa està formada per persones; són banquers, polítics professionals, empresaris de grans empreses, xicotets empresaris, autònoms d’empreses familiars i de vegades d’un sol treballador,  funcionaris, obrers,... I amb interessos contraposats per definició. Per al bé de quins d’ells es regala el poder a Rajoy? Això no ho aclareix ningú.

La difícil justificació que té el PSOE queda evident en el debat paral·lel al del Congrés, que hi ha a la xarxa on molt freqüentment, davant la falta d’altre argument,  els soocialistes acaben dient que el temps deixarà vore qui té la raó, efectivament només poden que demanar temps, i fent un símil futbolístic direm que quan un equip demana temps és que la cosa està molt malament.

Per una altra part també diuen que el posen de President però que ells van a condicionar el govern. I jo em pregunte amb quina força? El PSOE té pànic a unes eleccions en un moment en que està profundament dividit a nivell intern i en el que persones que tota la vida l’han votat sense ni tant sols plantejar-se la possibilitat de votar una altre, afirmen avui que no els tornaran a votar mai més. En aquesta situació serà el PP qui decidisca fins a on es va a deixar pressionar. Si es pretén pressionar a Rajoy més del que el PP estiga disposat a permetre, serà aquest qui els amenaçarà amb convocar noves eleccions, i en eixe moment assumint el paper de víctima, “no em permeten governar”, dirà Rajoy i repetiran unànimement tots els seus diputats i diputades, totes les seues afiliades i afiliats, es mostraran com a víctimes, i ara sí, una altra vegada, POR EL BIEN DE ESPAÑA, El PSOE no va a permetre unes eleccions mentre no solucione el seu problema de divisió interna i Rajoy ho sap.

La finalitat del socialistes és allunyar-se del govern i de propostes difíciles a les que haurien de fer front en la situació actual tenint  davant seu una ciutadania farta de que es prenguen mesures que l’empobreix cada vegada més. Mentrestant convocaran un congrés, intentaran fabricar un nou lideratge i allí s’enfrontaran, si arriben junts, dues faccions: la que respon als interessos dels barons, ancorats en la constitució de la transició, i la renovadora, que haurà d’aclarir quin és el seu programa diferencial. Serà difícil eixir units d’ahí. El propòsit de, en un parell d’anys, passat el congres,  rebentar el govern del PP i anar a eleccions estarà en funció del resultat i les expectatives de vot.

Mentre, l’únic que podem dir és que s’han posat en un terreny que no els augura res bo, i si no miren el PSD en Alemanya, el 2005 va donar el govern a Merkel amb una “gran coalició” i el 2016, encara segueix governant.

I si prenen com a exemple el PASOK en Grècia, encara és més espectacular: en 2009 dóna el govern a la dreta  i ha quedat totalment desplaçat per Syriza; allí el partit socialista ha passat d‘un 44 % de vot i 160 diputats al 6% de sufragis i 17 diputats. El panorama a l’estat no és massa diferent, a l’igual que a Grècia ací hi ha forces noves d’esquerra, com Compromís al País Valencià i Podemos a la resta de l’Estat, que han ocupat el lloc que ha deixat lliure el PSOE, i estan obtenint cada vegada més la confiança de les persones treballadores que veuen com progressivament augmenten els problemes per arribar a final de més,  també de jovens estudiants o graduats que no troben lloc per treballar, o persones jubilades que han de mantindre fills i néts amb la seua pensió.

No era moment oportú per a deixar orfes a totes aquestes persones i per això altres han ocupat el lloc que ha abandonat el PSOE.