UNA CAMPANYA QUE NO HAURIA D’EXISTIR

Ja portem una setmana de campanya electoral; ja hem pogut escoltar el que han dit les distintes persones candidates en la premsa, hem pogut seguir un debat a quatre en la Televisió i ara toca reflexionar.

Marta Sorlí, Cap de Llista per Castelló

Després de sentir el que ens han dit hem d’anar aclarint el nostre vot; quan les persones  som d’esquerres no entren en el nostre debat intern ni el PP ni Ciutadans perquè són dues cares de la mateixa moneda, un és la cara bruta per la corrupció i l’altre la de l’esperança de la dreta, però dreta pura i dura; neoliberals, partidaris de la privatització de tots els serveis, de la dedicació dels recursos públics per a benefici particular del sector privat, de les retallades a les persones necessitades, dels avantatges i privilegis per als bancs i  tot el sector financer.

Per l’altre costat ens trobem amb un PSOE desorientat que, definint-se d’esquerres ha preparat i iniciat el camí cap a la destrucció dels mitjans de defensa de la classe obrera (i dic aquesta paraula amb un sentit ample i integrador de totes les persones treballadores de tots els sectors, de tots aquells que depenem d’una salari per tirar endavant) amb la modificació, sense referèndum, de l’article 135 de la Constitució, base de totes les retallades posteriors. En poques paraules el PSOE és un partit que ha anat contra els interessos de les seues bases. Amb Felipe González va deixar de ser leninista, primer, marxista després, i ara hem vist com ha deixat de ser socialista i, de les seues sigles només conserva la P de partit i la E d’Espanyol, res més.

Joan Baldoví, Mònica Oltra i Iñigo Errejón

al Ribalta, en Castelló.

Si això no és prou Pedro Sánchez ens vol fer assumir que no és president perquè Podemos, no el va votar (Compromís, que no estava en el Grup de Podemos, sinó en el Grup Mixt del Congrés, tampoc el va votar). Sánchez té la poca vergonya de replegar els vots de l’esquerra que demane un canvi de govern (no només de cares), arribar a un acord dual amb Rivera, el representant de la nova dreta, i donar les culpes a la resta de l’esquerra de no ser President. La culpa es del propi Sánchez i de tots els líders dels seu partit que li han posat traves per arribar a la Presidència, Susana Díaz i Felipe González els primers, li van prohibir pactar amb els catalans i amb Podemos, i també específicament amb Compromís. A qui li van deixar? Ciutadans i el PP (Felipe González diverses vegades s'ha manifestat partidari de la Gran Coalición (vore enllaç) PSOE-PP.

La dreta té una virtut i és aprofitar les oportunitats; recordem Aznar quan volia el vot dels catalans, no li importava l’independentisme més be “parlava català en la intimitat”, es va travestir per ser president, després, amb la majoria absoluta vam conéixer qui és ell.

No vull dir amb això que cal actuar com la dreta, no;  però el que no podem permetre és que Sánchez també arribe a travestir-se però per a convertir-se en un promotor de la dreta no per recolzar-se en la resta de l’esquerra.

Aquesta és la causa per la que avui estem en una  nova campanya electoral, mentre se li ha regalat a la dreta una nova oportunitat, que mai hauria d’haver-se-li donat.

Per això avui demane el vot per la coalició “A la Valenciana” on estem Compromís (i dins d’ella tota la gent del Bloc, que portem anys i anys lluitant per aconseguir, canviar el nostre País) junt a la versió valenciana de Podemos i EU. Perquè  nosaltres som la nova esquerra, la que vol fer pagar la crisi als que la van causar i no a les persones que l’hem patit, som els que representem la nova política, neta i enfrontada a la ja tradicional corrupció, els que hem demostrat des de fa anys als ajuntaments i des de fa poc a la Generalitat que sabem gestionar, els que responem als interessos de les persones més necessitades, els que volem recuperar una classe mitjana que la crisi ha fet desaparéixer, els que volem que el nostre País tinga el finançament que li correspon, en resum, els que volem exportar a tot arreu un model de gestió “A la Valenciana”