El passat dissabte vaig assistir al Consell Nacional del Bloc, l’últim Consell Nacional previ al congrés i potser l’últim del Bloc Nacionalista Valencià, ja que al congrés es porta la proposta de canvi de nom.
Com és habitual en aquestes circumstàncies vaig aprofitar per canviar impressions amb diverses persones, algunes d’elles càrrecs importants del partit i, com no, la conversa va derivar cap al congrés i la ponència. Em vaig adonar de que sempre arribava un moment en què jo feia una determinada reflexió i ahí ja no hi havia contestació. No sé si era que no encertava amb la persona que tocava per parlar-ne o que, en realitat el que deia feia pensar.
Supose que us n’haureu adonat que no he fet cap comentari sobre la ponència, ni sobre el canvi de nom, ni sobre el procés que s’ha encetat, entre altres coses perquè no he volgut implicar-me. El passat congrés ja ho hauria pogut fer, era el del meu comiat de President del partit però, la meua postura va ser molt activa, treballant entre bambolines per aconseguir un acord entre les dues candidatures que es presentaven i que, al meu entendre, amenaçaven amb un trencament. Vist el que ha passat no en tinc més ganes.
Per tant voldria que véreu que la finalitat d’aquest article és simplement fer pensar un poc, en termes senzills, abans de que la militància decidisca en el congrés; de cap manera és un posicionament per enfortir ni criticar cap de les candidatures que es presenten.
Indubtablement el canvi de nom és conseqüència d’un posicionament estratègic determinat, ja ho hem viscut abans, jo mateix vaig ser el president del darrer congrés de la UPV i també del primer del BLOC, per tant no seré jo qui m’escandalitze. Però sempre que es fa un canvi d’estratègia similar també va acompanyat amb un canvi d’estatuts i això ara es percep més enllà de les paraules concretes amb les que es vullga adornar o dissimular. I vaja per endavant que d’entrada no em pareix malament, ni bé tampoc; tot estarà en funció del que es busque amb eixe canvi i l’acceptació que tinga per la militància; per això cal reflexionar abans.
Quan arriba la pregunta de quin és l’objectiu que es pretén, sempre es fa referència al canvi de nom anterior, quan la Unitat del Poble Valencià es va convertir en el BLOC. Però creieu que estem en la mateixa situació? L’anterior canvi de nom, que també portava certes diferències importants en els estatuts proposats, incloïa al mateix temps la incorporació de nous partits i nous valors, minoritaris, sí, però que van ser significatius. I ahí és on crec que rau l’error, no s’ha tingut en compte una diferència fonamental: Compromís.
Compromís és un instrument que es basa en tres partits amb unes ideologies en part confluents i en part diferents, però complementàries. Té tres potes sobre les que es sustenta; Bloc, Iniciativa i Verds. Alguns afegirien els adherits a Compromís, jo també crec que així hauria de ser, però avui per avui no tenen la possibilitat de decisió que els correspondria en la coalició.
Les característiques de la coalició s’han demostrat perfectes per arribar a la situació actual, ens complementem molt bé i això es percep per la ciutadania que ens ha atorgat la seua confiança en nivells difícils de preveure anteriorment, el que no era ni és assumible per cap dels partits individualment. La confluència del valencianisme, l’esquerra i l’ecologisme, que ja de per sí mateix el Bloc tenia en els seus estatuts, ha sigut percebuda de manera més clara a l’haver un partit que representa prioritàriament cadascun dels tres eixos i en participa també, lògicament, dels altres dos.
Això és Compromís, i al meu entendre, seguirà sent-ho mentre no es modifique, mentre cadascú seguisca representant el seu paper. Ningú ha d’intentar assolir el paper de l’altre. Si el Bloc deixa diluir el seu nacionalisme o valencianisme, com vullgueu, crec que Compromís es resentirà. En la meua opinió hem de seguir sent el que som; som la força més important de la coalició en nombre de persones afiliades, també en nombre de col·lectius i de candidatures municipals. Avui la suma pels altres costats ja la fan els nostres socis.
Una altra cosa seria que la voluntat fora la de dominar tot Compromís, però això no ho comentaré perquè ningú m’ha definit eixe objectiu. Només diré que, en la meua opinió, Compromís no va a deixar-se dominar per ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada