Ja portem una setmana de campanya electoral; ja hem pogut
escoltar el que han dit les distintes persones candidates en la premsa, hem
pogut seguir un debat a quatre en la Televisió i ara toca reflexionar.
 |
| Marta Sorlí, Cap de Llista per Castelló |
Després de sentir el que ens han dit hem d’anar aclarint el
nostre vot; quan les persones som d’esquerres
no entren en el nostre debat intern ni el PP ni Ciutadans perquè són dues cares de la mateixa moneda, un és la cara bruta per la corrupció i l’altre la de l’esperança
de la dreta, però dreta pura i dura; neoliberals, partidaris de la
privatització de tots els serveis, de la dedicació dels recursos públics per a
benefici particular del sector privat, de les retallades a les persones necessitades, dels
avantatges i privilegis per als bancs i tot el sector financer.
Per l’altre costat ens trobem amb un PSOE desorientat que, definint-se
d’esquerres ha preparat i iniciat el camí cap a la destrucció dels mitjans de defensa
de la classe obrera (i dic aquesta paraula amb un sentit ample i integrador de
totes les persones treballadores de tots els sectors, de tots aquells que
depenem d’una salari per tirar endavant) amb la modificació, sense referèndum,
de l’article 135 de la Constitució, base de totes les retallades posteriors. En
poques paraules el PSOE és un partit que ha anat contra els interessos de les
seues bases. Amb Felipe González va deixar de ser leninista, primer, marxista
després, i ara hem vist com ha deixat de ser socialista i, de les seues sigles
només conserva la P de partit i la E d’Espanyol, res més.
 |
| Joan Baldoví, Mònica Oltra i Iñigo Errejón
al Ribalta, en Castelló.
|
Si això no és prou Pedro Sánchez ens vol fer assumir que no
és president perquè Podemos, no el va votar (Compromís, que no estava en el
Grup de Podemos, sinó en el Grup Mixt del Congrés, tampoc el va votar). Sánchez
té la poca vergonya de replegar els vots de l’esquerra que demane un canvi de
govern (no només de cares), arribar a un acord dual amb Rivera, el
representant de la nova dreta, i donar les culpes a la resta de l’esquerra de
no ser President. La culpa es del propi Sánchez i de tots els líders dels seu
partit que li han posat traves per arribar a la Presidència, Susana Díaz i
Felipe González els primers, li van prohibir pactar amb els catalans i amb
Podemos, i també específicament amb Compromís. A qui li van deixar? Ciutadans i
el PP (Felipe González diverses vegades s'ha manifestat partidari de la Gran Coalición (vore enllaç) PSOE-PP.
La dreta té una virtut i és aprofitar les oportunitats;
recordem Aznar quan volia el vot dels catalans, no li importava l’independentisme
més be “parlava català en la intimitat”, es va travestir per ser president, després,
amb la majoria absoluta vam conéixer qui és ell.
No vull dir amb això que cal actuar com la dreta, no; però el que no podem permetre és que Sánchez
també arribe a travestir-se però per a convertir-se en un promotor de la dreta
no per recolzar-se en la resta de l’esquerra.
Aquesta és la causa per la que avui estem en una nova campanya electoral, mentre se li ha
regalat a la dreta una nova oportunitat, que mai hauria d’haver-se-li donat.
Per això avui demane el vot per la coalició “A la
Valenciana” on estem Compromís (i dins d’ella tota la gent del Bloc, que portem
anys i anys lluitant per aconseguir, canviar el nostre País) junt a la versió
valenciana de Podemos i EU. Perquè
nosaltres som la nova esquerra, la que vol fer pagar la crisi als que la
van causar i no a les persones que l’hem patit, som els que representem la nova
política, neta i enfrontada a la ja tradicional corrupció, els que hem
demostrat des de fa anys als ajuntaments i des de fa poc a la Generalitat que
sabem gestionar, els que responem als interessos de les persones més
necessitades, els que volem recuperar una classe mitjana que la crisi ha fet
desaparéixer, els que volem que el nostre País tinga el finançament que li
correspon, en resum, els que volem exportar a tot arreu un model de gestió “A la
Valenciana”
