La voluntat integradora de la direcció del Bloc va donar fruits i els següents congressos, fins avui, van originar grans majories, el que va permetre prendre decisions importants com la configuració de Compromís, el resultat del qual, després de difícils situacions, ha estat entrar en Les Corts amb grup propi, tindre representació al Congrés dels Diputats, i formar part del Consell; quasi res! És ben segur que el fet de que els resultats ens van acompanyar ha estat el que va consolidar l’actual direcció i la va fer forta internament
Però també és veritat que Compromís ha obert una nova i estranya dinàmica; per una part és l’instrument que ens proporciona la força política de cara al País, i per l’altra, les relacions entre els partits que l’integren constituïxen una permanent amenaça a l’estabilitat interna del Bloc. El pes del nostre partit està contrapesat per la força de Mònica Oltra i això s’utilitza per altres membres de Compromís per a crear contínues situacions que erosionen el Bloc, com va passar amb l’incompliment del torn de diputats en l’anterior legislatura, per citar-ne una.
Si férem un DAFO, indubtablement diríem que Compromís és una fortalesa del Bloc però, encara que parega incomprensible, Compromís és també una amenaça (sempre parlant en els termes analítics del DAFO) per al Bloc.
Aquesta situació es la que ens diferència de les anteriors; un congrés que deixe un fort percentatge de descontents serà un camp immillorable per a que s’intente desestabilitzar encara més el partit, sabent que no podem (ni volem) trencar Compromís.
És per aquesta situació que,en el dia abans de començar el nostre congrés, vull fer patent aquesta darrera reflexió. Com a President Nacional del Bloc no he volgut fer manifestacions a favor da cap de les persones candidates. No he estat present en cap acte, he tingut una actitud clarament imparcial. Per això avui crec que puc fer pública la meua opinió sense que ningú interprete que parle a favor de part.
Considere imprescindible unir totes les tendències internes, buscar allò que ens ajunta i prioritzar-ho per damunt del que ens separa. Potser penseu que això és teoria i no es pot dur a la pràctica. No és així si volem de veritat, podem trobar solucions.
Entenc que, per molt que tots diguen que el problema no són les persones sinó el projecte, sabem que les persones representen el projecte i per tant, una part important del problema serà qui ocupa la Secretaria General. De solucions n’hi ha, crec que va ser Rafa Climent, l’actual Conseller d’Economia, qui va proposar copiar el funcionament de Compromís, on no hi ha un Secretari General, sinó diversos portaveus.
Vull aclarir que aquest article ix de la meua independència actual; estic en contacte amb persones dels dos sectors i no tinc cap ambició de futur. He sigut Regidor, Alcalde, Portaveu en la Diputació de Castelló, Diputat Autonòmic i President Nacional del Bloc, ja en tinc prou, ara toca a uns altres assumir les responsabilitats.
Sé que el que dic pot molestar algú, però és igual, aquesta és la meua visió de la situació actual i la previsió del futur immediat del Bloc.
Fem un Bloc fort, que serà l’única manera d’enfortir Compromís i pel contrari, afeblir el Bloc serà la manera de posar traves, una vegada més, al nacionalisme valencià.
