Després de molt de temps de silenci motivat per circumstàncies
personals que, els que em seguiu, ja coneixeu i que m'han fet que deixe l'activitat política en un
segon terme, he obert aquest nou blog, Des de Torrenostra, continuació de
l'anterior, Des de Les Corts, per a seguir donant la meua opinió sobre el que passa, vist des
de la nova situació personal que visc en aquest moment.
El primer títol està motivat per les reaccions al post que vaig posar ahir al
meu facebook i que crec que mereix una reflexió més profunda.
Vaig dir : Gràcies al rei avui tots parlen del que costen
unes eleccions. Caldria explicar-li el que ens costa la monarquia. Les
eleccions són imprescindibles en una democràcia. La monarquia, no.
La base de la meua afirmació està en una doble argumentació
Per una part afirme que l'austeritat en les despeses sempre
és una bona finalitat, però no em negareu que la interpretació que fem és
diferent depén de qui la fa; no és el rei el que ens l'ha de fer, quan ell
porta una vida regalada i opulenta, o no recordeu que sent encara príncep es va
gastar 4,2 milions d'euros per fer-se un palauet de 3.000 metres quadrats dins
de la Zarzuela; es veu que el Palau de la Zarzuela no era prou per a ell.
I si en necessiteu més d'arguments us recomane llegir a Iñaqui Anasagasti quan argumenta que el cost anual de la
monarquia espanyola és de més de 561 milions, si sumem tots els apartats del
pressupost anual que li afecta. Una bona quantitat que ens permetria a tots ser
un poc menys austers del que som.
Per una altra part crec que no devem permetre que ningú ens
venga que la democràcia és cara, eixe és l'argument que ens retorna al passat,
a la dictadura. La democràcia té un cost econòmic, però ens permet estalviar
tirant fora de les institucions totes les persones corruptes que durant molts
anys s'han enriquit amb obres que no es feien o que pagàvem per damunt del seu
valor; a València en tenim moltes mostres; el circuit de la Fórmula I, la Ciutat
de les Arts, la visita del Papa, l’hospital d’Haití que no ha aparegut, ..., en podríem dir
moltes més.
Que no ens tornen a enganyar, tot açò va començar en els
anys de l’opulència, però seguia passant en plena crisi, mentre ens demanàven
austeritat, mentre es retallaven els serveis sanitaris i s’allargaven les llistes
d’espera, mentre no es pagaven la aportacions als dependents, mentre l’alumnat
estava en barracons, mentre s’augmentaven les taxes universitàries, mentre ....
Per això torne a dir-ho ben clar: ni la democràcia ni les
eleccions no tenen la culpa de la situació actual del nostre País, més bé la té
una transició que ha permés que les persones corruptes que havien format part o
havien estat pròximes a Franco, seguiren ocupant el poder polític i econòmic de
tot l’estat. De fet, que una afirmació com la feta per Felip VI de que estalviem en les eleccions haja sigut repetida i lloada per quasi tots els mitjans informatius sense la més mínima crítica deixa veure la poca base democràtica existent.
Dit siga de pas, les eleccions també poden ser més barates, però això s'arregla, canviant les normes durant la legislatura, no fent afirmacions merament demagògiques que queden bé de cara a la galeria però que no tenen cap conseqüència.
Acabe confirmant el que ja deia abans: per a un règim
democràtic les eleccions són imprescindibles, la monarquia, no; més bé és un
anacronisme i ben car.
